Fa uns anys, va aparèixer per les xarxes socials un escrit que es deia “No ets de Menorca si no…” i seguidament hi havia arreplegats tot un seguit de tòpics i característiques pròpies de la vida de la gent de l’illa que representaven, a grans trets moltes situacions bastant reals però divertides del que suposa ser d’aquí.  Hi havia frases com per exemple, no ets de Menorca si per anar de Maó a Ciutadella no ho has planificat amb 3 o 4 dies d’antelació, o la pantalla del cinema de la ciutat de Maó és igual de gran que la pantalla del televisor de qualsevol persona d’una altra ciutat…etc.

Podríem dir que “ser” de Menorca, pot esdevenir una característica compartida i estimada perquè ens diferencia dels altres.  El mateix passa amb la nostra família, amb les nostres arrels familiars.

Després de llegir els treballs que han fet els alumnes de 4t ESO a l’àrea de Religió, sobre els avantpassats (aplicant els criteris teòrics per poder fer una investigació en ciències socials), me va venir el record amb el qual he començat aquest escrit.

El més curiós de tot és poder comprovar com en alguns casos, els alumnes poden descobrir aspectes de la seva família que no coneixien, relacionar conductes de les famílies amb aquella anècdota que va viure el besavi o la tia de l’avi fa molts anys.  Caràcters similars d’avantpassats que s’assemblen als descendents actuals, curiositats envers dates de mort i naixements, objectes que conserven les famílies i no sabíem el perquè…i tantes altres descobertes que s’han posat a lloc, després de molts anys de silencis.

Acabem de viure la diada de tots els Sants, festivitat religiosa, amb origen pagà que vol rendir homenatge i record als familiars que ja no estan al nostre costat de forma física.  Moltes tradicions, com aquesta, es van perdent…anar al cementiri a dur flors i fer net les tombes, menjars familiars amb els bunyols típics de Menorca, encendre espelmes a les cases devora una imatge dels familiars desapareguts recentment…conductes, totes elles que provocaven preguntes per part dels més joves de la casa: “Qui és aquest que està enterrat aquí???”, “Aquesta foto que ara li posem una espelma, de qui es tracta???”, d’aquesta manera tan simple i directe es podien descobrir moltes informacions dels nostres avantpassats…Avui en dia, no hi ha ocasió per a poder fer-ho.

No es tracta de criticar o voler tornar enrere en la vivència de les tradicions, ni molt menys.  Els temps canvien i això ho provoquem tots junts, els joves i els més majors. S’obren nous temps, noves formes de vida, noves formes de recordar, de celebrar…o no…però no està de més, recordar avui, demà o quan sigui possible, d’on venim.

Les persones, no només som un projecte de futur; som sobretot, un projecte que es va gestar en el passat, a la vegada que disposem d’ un temps present limitat i concret per a manifestar-nos i sense cap dubte, amb una capacitat d’aprendre que no s’ha de perdre mai.

Alumnes de 4t ESO d’aquest curs tan estrany 2020-21, amb mesures sanitàries per tot, amb una situació pandèmica nova i a punt d’acabar una etapa molt important en la vostres vides: no deixeu d’aprendre mai, demanant, observant, qüestionant aspectes de la vostra procedència i de les vostres arrels…de segur que trobareu en el vostre passat, moltes respostes que us ajudaran en les vostres decisions i circumstàncies actuals i futures.

Molt bona feina!

Tonyi Coll Orfila
Professora Religió ESO
Orientadora ESO

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Información sobre cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies