Avui, els alumnes de 1er ESO han visitat un dels poblats prehistòrics més importants de les Illes Balears: la Torre d’en Galmés, que data de l’etapa pretalaiòtica.

La Torre d’en Galmés és el poblat més gran de Menorca amb una extensió de 66.240 m2. La seva situació, a la part alta d’un pujol, el fa extremadament adequat per mantenir el control territorial de bona part de la costa sud de l’illa. Cronològicament va perdurar des del període navetiforme (1700-1400 aC), del qual es conserva un hipogeu prop de la zona de recollida d’aigua, fins a l’època romana tardana, encara que també s’han trobat restes de l’època islàmica (segle XII dC).

Aquesta privilegiada ubicació sumat als tres talaiots que té fan pensar als especialistes que el poblat de Torre d’en Galmés exercia certa supremacia sobre la resta de poblats de l’illa.

El lloc va ser ocupat durant el Bronze Inicial, cap al 1.600 a. C., i, per les restes trobades, va ser ocupat fins a l’època medieval. La seva màxima esplendor, el va viure des de 1.300 a. C. fins a l’època romana, arribant a viure unes 900 persones.

El jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés està format per un gran nombre de construccions, entre les quals destaquen els seus tres talaiots, nombroses cases talaiòtiques de planta circular, el recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d’aigües i fins quatre hipogeus (construccions subterrànies o excavades) que en origen tenien una funció funerària.

(més informació: menorca.es i menorcatalayotica)