Fa unes horetes que hem donat per acabada la visita pastoral del Senyor Bisbe Francesc Conesa. Una visita que hem pogut gaudir durant dos dies en què Francesc ens ha acompanyat en el nostre quefer diari. Tota la Comunitat Educativa hem fet tot el possible per donar la rebuda que es mereix i per mostrar-li què és La Salle, què fem, qui som.

 Penso que ha estat un temps molt ben aprofitat en què li hem pogut mostrar l’essència de l’escola. Des de la nostra activitat acadèmica i pastoral, des de les nostres inquietuds fins al reptes marcats com a escola i com a institució lasaliana que som.

En Francesc s’ha mostrat proper, dialogant, participant activament de les activitats proposades. Els nostres alumnes han tingut el temps precís per poder-li demanar totes aquelles qüestions que volien fer-li al mateix temps que també li han pogut mostrar alguns dels seus projectes o activitats que han fet des de diferents assignatures, no només la religió, sinó des d’algun programa La Salle i/o qualsevol assignatura en què han anat fent tasques que tenen a veure amb la pastoral.

Com a cap del Departament de Pastoral, estic orgullosa del Claustre de Professors que tenim, dels associats, de les famílies, dels germans que ens donen suport i companyia, del personal no docent que ens faciliten la nostra feina, de l’Equip Directiu que ens acompanya i “estira des carro”, dels nostres alumnes que ens sorprenen amb la seva vitalitat, ànsies de saber i de canviar el món…

Gràcies, Joan Miquel per estar amb nosaltres tot aquest temps en què ha durat la visita. I, per descomptat, donem les gràcies al Senyor Bisbe per haver-se fet proper a nosaltres, per oferir-nos part del seu temps que sabem de ben segur que és escàs ja que té moltes responsabilitats. Ha estat gust poder compartir temps i espai, inquietuds i somnis.

Tenim tot un horitzó al davant que ens és comú: estem aquí per evangelitzar.

Aida Tena

Cap Dept. Pastoral

Reflexions del Sr. Bisbe al Claustre de Professors

Què és el que des de la Diòcesi li demanam a un col·legi religiós? ¿Què és el que jo desitj de vosaltres? Ho resumiré en quatre peticions.

1.- Que sigueu una bona escola.

El primer que desitj és que sigui un col·legi que ofereixi una educació de qualitat. Ens hi jugam molt com a societat en això, en tenir joves ben formats tant en els aspectes més objectius (coneixements) com en les actituds i en els valors morals.

En aquest punt considero important que s’eduqui els joves en l’obertura als grans ideals de l’ésser humà: el desig de veritat, de bé i de bellesa. Davant del relativisme, es precís mostrar que es pot arribar a la veritat, encara que sigui només de manera parcial; enfront de la moral del “tot val” hi ha que posar l’accent en els grans valors i, sobretot en l’amor com a clau de tot; i davant de la grolleria i mal gust de bona part de la nostra cultura es precís ensenyar a gaudir de la bellesa en l’art, la música, la poesia, el cinema, etc. Aquest primer punt és important, perquè només si els joves mantenen la capacitat de cercar, d’esforçar-se, de lluitar, podran obrir-se a la transcendència.

2.- Que mantingueu la vostra identitat catòlica.

Aquest punt és, segons la meva opinió, més difícil, perquè hi ha una tendència a assimilar-se a altres col·legis, un temor a ser massa diferents. De vegades, fins i tot ens pot avergonyir que ens identifiquin com un col·legi religiós. És difícil, a més, perquè ser fidel a aquesta identitat no consisteix a afegir uns resos durant alguns moments de la vida del Col·legi. Això és bo, però el més important és ajudar els infants i joves a advertir que la fe en Jesucrist no exigeix ​​una renúncia a la raó, sinó que la demanda, que es pot creure en Ell i estar enamorat de la ciència i dels seus avanços. Es tracta, en definitiva, de facilitar la síntesi de la fe amb la cultura.

Això exigeix ​​del professorat una formació sòlida no només en les matèries que imparteix i en les tècniques pedagògiques, sinó en la seva pròpia fe. Només des d’un coneixement i aprofundiment en la pròpia fe, es pot ajudar l’alumne a que realitzi la síntesi de la seva fe amb el que diu la història, la filosofia o la ciència.

3.- Que afavoriu una cultura de la trobada i la solidaritat

La nostra pretensió és afavorir el desenvolupament integral de la persona. En aquesta educació és fonamental afavorir una cultura del diàleg i la trobada (diàleg amb les persones, però també amb altres maneres de pensar, altres cultures i altres religions). En el diàleg la persona creix i madura.

Al mateix temps, hem d’afavorir una cultura de la proximitat i la solidaritat. L’ individualisme, el tancament en un mateix no deixen lloc a  l’esperança. Es precís educar per a l’acolliment de l’altre en el sentiment que tots formem part d’una mateixa família. La congregació per a l’educació catòlica, en un document recent, parla d ‘ “educar per a l’ humanisme solidari“. Davant del humanisme decadent es proposa “humanitzar l’educació; és a dir, transformar-la en un procés en el qual cada persona pugui desenvolupar les seves actituds profundes, la seva vocació i contribuir així a la vocació de la pròpia comunitat “(n. 8). L’ humanisme solidari promou el diàleg, la inclusió i les xarxes de cooperació.

4.- Que estigueu connectats amb la vida de l’Església diocesana

El Col·legi no pot ser una illa enmig de l’Església de Menorca i funcionar d’una manera aliè a la vida d’aquesta Església. De vegades es dóna la impressió que els Col·legis funcionen sense vinculació amb l’Església diocesana: no responen a les seves convocatòries, ni participen en els seus programes pastorals ni connecten amb l’Església local. Certament es necessari respectar la identitat pròpia i s’ha d’afavorir l’ideari de cada institució, però per formar part de l’Església és indispensable la connexió amb l’Església local, amb la Diòcesi. És més, crec que sense aquesta connexió, amb les seves dificultats i els seus somnis, difícilment s’aconseguirà una educació integral dels joves. Un col·legi catòlic necessita estar en connexió amb la vida de les comunitats cristianes que estan en aquell lloc, encara que sigui molt pobre i senzilla. És important establir relació amb les parròquies i també amb l’Església diocesana.

La meva presència aquí vol enfortir aquesta relació, que és indispensable perquè pugueu complir amb el vostre ideari de ser un Col·legi d’identitat catòlica.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Información sobre cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies