El 30 de gener com no podia ser d’una altra manera ens hem reunit tota la Comunitat Educativa al pati de l’escola per dir en veu alta què en pensem d’aquest dia. Ho hem treballat de ver, des de les reflexions, tutories i algunes assignatures com música.

Tots hi estem d’acord. Que hi hagi pau és bàsic i essencial, tot i que, per desgràcia, no sigui una realitat per a tothom. Enllaçant amb el nostre lema d’enguany, imagina, hem escollit la cançó tan coneguda i especial com és Imagine de John Lenon i d’ella hem pogut extreure’n pensaments (diguem-ne reflexions) i propostes de canvi, de millora, de pau i germanor.

“Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus” Així ens diu Mateu i així ens ho sentim. Moltes són les preguntes que ens podem fer en sinceritat, en el nostre ser intern. Treballem per la pau? Diem prou quan veiem una injustícia, som valents per fer sentir la nostra veu quan es vulneren els drets dels altres? Tant de bo poguéssim dir sí a tot i sempre. Si no és així, i jo em poso la primera, temps tenim pel canvi.

El germà Paco avui ens deia: feliços els que pacifiqueu els patis d’aquesta escola. Precioses paraules. Amb elles em quedo i me les faig meves, amb el seu permís.

Els fillets de sisè, en el seu manifest, també ens han dit belles paraules: “sempre hauríem de portar l’amor al cor”. I, en general, els alumnes de l’escola, amb una gran cadena de missatges de pau ens han envoltat d’ells. I dic envoltat perquè literalment ha estat així. I vos demanareu a què em refereixo. Doncs han posat missatges individuals fermats a una corda que han anat encadenant curs rere curs fent que els alumnes d’Educació Infantil (ajudats pels delegats de Pastoral i altres alumnes voluntaris d’ESO i EP) anessin fent un cercle que ha rodejat a tots els alumnes. Esperem que aquests missatges calin en tots.

Ah! I no voldria deixar de mencionar als nostres grans artistes d’avui: Maki, Lluc i Joel que ens han delectat sonant una cançó a quatre mans en el piano i amb la veu de Joel cantant “Imagine“. Allò que ens ha deixat l’evidència de què ho han fet genial ha estat que els alumnes de tota l’escola havien de cantar la cançó al mateix temps i sabeu què ha passat? Que s’ha fet el silenci. Les cares de sorpresa dels alumnes ho deien tot.

La música també pacifica els patis.

Esperem que els nostres dies siguin més musicals. Potser aquesta musicalitat pacifica els nostres dies.   

Enhorabona Natàlia i Nuria pel disseny de la celebra

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Información sobre cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies