Hi ha ocasions en la vida que una persona ha de treure’s el barret davant algú altre. Aspecte que no ens ha de costar gens contar o dir. Això és el que sento que he de fer jo, avui. Parlo d’ell: el Germà Paco Olmeda.
Fa anys que el conec, i puc dir que és una d’aquelles persones que has d’agrair a Déu que te l’hagi posat en el camí. Els seus valors personals segur que són molt nombrosos, però el que jo destacaria en ell és la seva disponibilitat envers els altres. Podríem afirmar que la seva opció fonamental de vida és donar i acollir als altres sense esperar res a canvi.
Fàcil de dir, però molt difícil de complir.
El germà Paco sempre està disposat a ajudar, a ser presència intemporal de la institució i carisma lasalià dins l’escola. Sempre. Sense demanar res, sense imposar res, sense exigir res…més bé tot al contrari: sempre content, pacient, positiu i optimista.
Ja fa un parell de cursos que és fonamental la seva presència dins les classes de Religió de 3r ESO, ja que per temari, el seu testimoni resulta bàsic per entendre l’aspecte vocacional de la institució. Sempre diu que sí.
Sempre és un plaer escoltar-lo, després de preparar la sessió amb els alumnes a través de preguntes que ell rep amb antelació i respon en persona. Les sessions de classe amb ell són sempre especials. El silenci és natural, no cal demanar-lo. Ell interessa. Ell transmet veritat, testimoni i amor.
El volen escoltar. L’entenen. Se’l creuen. És un germà de La Salle.
L’estimem Germà Paco.
Moltes gràcies per ser com és i per ser-hi sempre!
Tonyi Coll
Religió ESO