Proves del Departament d’Orientació

Aconseguir un rendiment escolar adequat depèn, en bona part de la posada en pràctica de totes les aptituds i capacitats mentals de les persones, de tal manera que se produeixi una comprensió i assimilació progressiva de continguts, habilitats, processos i tècniques amb l’objectiu d’usar les més adients davant els problemes de la vida.

Aquests processos d’aprenentatge són un treball que ha de fer cada persona, cada estudiant, essent imprescindible que vulguin fer-ho i que sàpiguen aprendre.

Durant la vida educativa del nostre alumnat en La Salle Maó, el Departament d’Orientació del centre aplica diferents proves psicométriques al nostre alumnat. 

És important recordar en tots els casos que aquestes proves:

• Es realitzen de forma grupal.

• Tenen l’objectiu d’ajudar a l’equip docent a situar el desenvolupament de l’alumnat i així ajustar la intervenció i suport individual.

• No conten per nota.

• No requereixen d’una preparació prèvia.

Educació Infantil

AEI (Bateria d’aptituds a educació infantil) a 6è d’Educació Infantil

L’objectiu de la prova és conèixer els punts forts i dèbils de l’alumnat per poder planificar programes de reforç de cara a l’inici de l’etapa d’Educació Primària.

Es passa amb el propòsit d’avaluar el nivell de diversos aspectes aptitudinals fonamentals per l’aprenentatge escolar. Aquesta avaluació ens permet determinar els punts més forts i aquells en els que necessiten treballar una mica més.

Totes les àrees avaluades tenen una gran importància per aconseguir un bon aprenentatge de la lectura i escriptura, tasca principal en els primers anys d’escolaritat. S’avaluen aspectes verbals, quantitatius, d’orientació espacial, memòria auditiva i visomotricitat.

Educació Primària

Prova de Lectoescriptura a 1r d’Educació Primària

Amb aquesta obtenim informació interna que ens ajuda a tenir una visió individual i de grup en relació al procés d’adquisició de la lectoescriptura. S’avaluen els següents aspectes:

• Expressió escrita

• Comprensió escrita

• Comprensió oral

• Identificació grafies (majúscula/ minúscula)

• Català i castellà

Els resultats obtinguts no són lliurats a la família. Tot i que les famílies que ho sol·licitin poden tenir accés. Així mateix, les tutores poden facilitar els resultats en les reunions posteriors a la realització de la prova, tot i que no sigui el motiu principal de la trobada.

BADYG-E1 a 2n d’Educació Primària (Bateria d’Aptituds Diferencials i Generals)

És un test psicològic que tracta d’avaluar aptituds mentals bàsiques en l’àmbit escolar. La bateria inclou les següents proves:

• Comprensió verbal

• Raonament verbal

• Comprensió numèric

• Raonament numèric

• Girs i encaixos espacials

• Memòria auditiva

• Memòria visual i ortogràfica

• Atenció

Ens dona informació sobre la intel·ligència tenint en compte diferents factors (verbal, numèric, visoespacial i de raonament). La finalitat de la prova és donar pistes per orientar a l’alumnat en el terreny acadèmic, actuant sobre els seus dèficits i potenciant les seves habilitats.

Aquesta mateixa bateria es passa a 2n d’ESO.

Educació Secundària – ESO

Prova ITECA a 1r d’ESO

Amb la prova ITECA, aconseguim atracar-nos a la valoració subjectiva de cada alumne en relació a un conjunt de preguntes relacionades amb els aspectes bàsics involucrats dins cada procés d’aprenentatge, com són:

– MOTIVACIÓ: factor relacionat amb el desànim, el disgust, la queixa, el conformisme la voluntat i l’esforç personal per aconseguir el que es vol, aspecte molt relacionat amb  l’ambient, estimulant o no de l’entorn, però també amb les aspiracions personals i la visió de futur del que s’està fent en aquest moment.

– AMBIENTACIÓ, PLANIFICACIÓ I CONCENTRACIÓ: Intentar saber cóm aplica cada alumne els aspectes esmentats que tenen relació amb factors ambientals, com la postura d’estudi, les renous dins l’ambient d’estudi, el lloc, el respecte familiar per tenir un horari i lloc adequat per estudiar.  Analitza també aspectes com l’ordre personal del lloc, de l’organització de les tasques prioritàries a fer cada dia, les pèrdues de temps, la regularitat i l’hàbit d’estudi en el dia  a dia.  I també insisteix en la necessitat de tenir regularitat, constància i tenacitat en mantenir la concentració evitant les distraccions.

– MÈTODE DE TREBALL PERSONAL:  es refereix a saber estudiar, a tenir una manera personal de preparar els controls i treballs que  a més tingui èxit.  Així es parla, d’aspectes com la lectura reflexiva, la comprensió del que es llegeix, formes de memoritzar, estudi de teoria i la necessitat de repetir activitats pràctiques.  És a dir, es parla de tècniques d’estudi concretes que la persona ha d’anar utilitzant i fent-se seves per preparar bé els controls i treballs.

– ACTIVITAT A CLASSE: L’ensenyament dins el grup classe, possibilita moltes coses positives, però si no s’està atent i s’aprofita bé el temps i l’oportunitat de tenir els professors al davant per demanar dubtes, per escoltar bé, per corregir bé els deures, etc, els resultats poden ser molt minsos.

– ANSIETAT: S’estudia també el nivell de tensió que genera en la persona el fet de l’estudi, ja que convé ser conscient del patiment o intensitat de desgast personal que s’hi pot invertir.  Un nivell mitjà d’ansietat, pot ajudar a estar més receptiu i connectat per fer els controls i mantenir l’atenció dins classe, però en excés perjudica molt, perquè bloqueja i provoca angoixa, pessimisme i molt poca confiança en un mateix.

És una prova grupal, tipus screening i que s’ha de contextualitzar amb l’observació del treball a classe i a casa.

BADYG-M a 2n d’ESO (Bateria d’Aptituds Diferencials i Generals)

Amb la prova BADYG-M, aconseguim atracar-nos a la valoració objectiva de l’alumnat en relació a un conjunt de proves (9 proves) relacionades amb els aspectes bàsics involucrats dins el procés d’aprenentatge, com són:

– ANALOGIES VERBALS: factor relacionat amb el raonament i comprensió verbals. Analitza la capacitat d’establir relacions inductives de tipus analògic en una gran varietat de continguts d’informació; així s’han de relacionar aspectes com tot/res, causa/efecte, Semblança, ús necessari, subordinacions, proximitat, oposició…

– SÈRIES NUMÈRIQUES: intenta saber cóm aplica el raonament serial numèric o l’aptitud per a determinar regularitats lògiques en una seqüència de nombres.  Se necessita, per tant, una bona base de càlcul mental i en alguns casos s’ha de tenir coneixements necessaris per deduir la sèrie.  S’usen operacions variades, com sumar, restar, multiplicar i dividir.

– MATRIUS LÒGIQUES:  es refereix al tipus de raonament menys automatitzat, menys treballat culturalment, que es medeix amb continguts figuratius, amb sèries o matrius de figures. S’utilitza una matriu de 2×4 en la que es poden establir relacions entre les figures tant en sentit horitzontal com vertical relatives a tamany, forma, color, posició relativa, trama, nombre o quantitat.

– COMPLETAR ORACIONS:  analitza la capacitat de bon ús de vocabulari així com recordar experiències i coneixements previs. S’ordenen per dificultat i cada proposició reflexa una situació pràctica de l’entorn o més generals que poden englobar més d’un ambient.

– PROBLEMES NUMÈRICS: estudia també  la capacitat del raonament numèric a més de l’aplicació d’operacions numèriques en problemes numèrics/verbals.  Inclou una valoració de la rapidesa en l’execució.  És una prova que necessita d’una bona motivació envers l’activitat.  Depèn també dels coneixements previs, que en general han estat treballats a l’escola des de molts de cursos enrere.

– ENCAIXAR FIGURES: avalua el subfactor espacial estàtic amb figures bidimensionals.  S’han de realitzar vàries operacions mentals durant l’exercici: girs de figures, comparació de dimensions, direcció i posició de les línies que emmarquen una superfície, diferenciació d’intensitats de trama a les figures. Possibilita conèixer la capacitat més abstracta de la intel·ligència.

– MEMÒRIA DE RELAT ORAL: La memòria se considera un factor primari de la intel·ligència i que correlaciona molt bé amb el rendiment escolar.  S’hi afegeix la possibilitat de midar també la comprensió oral.  Primer escolten un relat i després contesten a preguntes sobre el que han escoltat.

– MEMÒRIA VISUAL ORTOGRÀFICA: Computa la retenció de memòria a llarg plaç amb paraules que es pronuncien igual però que s’escriuen de diferent forma. Implica una bon entrenament en la visualització de paraules. Relacionat amb l’hàbit lector.

– DISCRIMINACIÓ DE DIFERÈNCIES: prova ràpida d’atenció i discriminació visual.  Ordenada en ordre de dificultat, intenta mesurar la percepció i la rapidesa en la comparació de petits detalls en figures similars.

– INTEL·LIGÈNCIA GENERAL: la puntuació aquí resulta de la suma global de les sis primeres proves i se considera una de les millors estimacions d’intel·ligència general actualment.

– RAONAMENT LÒGIC: la puntuació aquí resulta de la suma global de les tres primers proves i se considera molt important per entendre que és més important valorar les operacions mentals que diferenciar només els continguts en les operacions implicades. Cal destacar que és una puntuació madurativa, evoluciona i canvia amb l’edat.

És una prova grupal, tipus screening i que s’ha de contextualitzar amb l’observació del treball a classe i a casa. Resulta molt interessant de cara a l’orientació vocacional i la presa de decisions acadèmiques-formatives.

Qüestionari d’Interessos Professionals a 4t ESO

El qüestionari CIP-II té com a finalitat ajudar a l’alumnat a aclarir el seu futur professional, sempre que es respongui amb sinceritat i espontaneïtat. És important destacar, que cal aplicar amb els fins de:

-seleccionar metes vocacionals,

-confirmar eleccions prèvies,

-descobrir camps d’activitat laboral,

-incrementar l’autoconeixement

-i trobar ocupacions que proporcionin satisfacció.

És clar que els inventaris d’interessos ens diuen poc respecte a l’èxit acadèmic o ocupacional que podrà assolir una persona, però ens ajuden a identificar carreres o ocupacions on el subjecte pot trobar satisfacció.

Els interessos vocacionals han estat definits com: “Patrons de gustos, indiferències i aversions respecte a activitats relacionades amb carreres i ocupacions”.

La problemàtica dels interessos ha estat exhaustivament examinada pels investigadors del comportament vocacional. S’estima que un coneixement adequat d’aquesta dimensió de la motivació humana permet predir el grau de satisfacció que experimentarà una persona en l’exercici d’una ocupació. Els interessos es relacionen també significativament amb l’estabilitat i el compromís dels individus en les seves carreres i ocupacions. Altres investigadors han comparat el pes relatiu de la variable “interessos” en relació amb altres variables psicològiques (habilitats, trets de personalitat) a l’elecció de carrera, i han verificat que els interessos reben gran consideració per part de la persona en situacions de decisió vocacional.

Aquesta prova consta de 216 afirmacions que els alumnes han de llegir i considerar si els atrauen molt, força, regular, poc o gens i posteriorment, es reagrupen els resultats en 18 camps professionals diferents a partir dels quals, es detallen possibles ocupacions o professions relacionades :

Camp I: Investigació científica.

Camp II: Investigació tècnica.

Camp III: Tècnica aplicada.

Camp IV: Sanitat.

Camp V: Economia i empresa.

Camp VI: Activitats administratives.

Camp VII: Dret i assessorament.

Camp VIII: Protecció i seguretat.

Camp IX: Investigació humanística.

Camp X: Comunicació.

Camp XI: Ensenyament i orientació.

Camp XII: Relació personal.

Camp XIII: Idiomes.

Camp XIV: Cinema i teatre.

Camp XV: Música.

Camp XVI: Arts plàstiques.

Camp XVII: Estètica.

Camp XVIII: Activitat agrari-foresta.

L’aplicació de la mateixa, es realitza en una hora de tutoria de 4t ESO durant el mes de gener i marca l’inici de moltes altres tutories grupals de contingut vocacional, l’objectiu de les quals és treballar la presa de decisions, ja que de forma imminent, aquesta presa de decisions s’haurà de fer segons marca el calendari i afectarà cada alumne en particular. Tota decisió a aquest nivell afecta també la seva elecció posterior d’estudis postobligatoris.