La nostra alumne de 4t d’ESO Ariadna Quiñones ha rebut una menció especial, dins la categoria menors de 18 anys amb l’obra “Trenquem les cadenes”, del primer Concurs Jove de Crea-Accions Artístiques de l’Ajuntament de Maó, impulsat per les regidories d’Igualtat i Joventut, en el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra el 25 de novembre.
Destacar que la nostra antigua alumna Júlia Bisbal també ha rebut una menció especial dins la categoria de majors de 18 anys amb l’obra “Sonoritat”. Més informació, a la web de l’Ajuntament: link
Segons explica n’Ariadna: “l’obra és una làmina feta amb aquarel·les que representa la llibertat. La llibertat és un dret inalienable dels éssers humans, encara que al principi era només dels homes, a les dones sempre ens ha costat més poder tenir totes aquestes coses que semblen tan bàsiques com els mateixos drets; com les proclames que s’enarboraven a l’any 1789 durant la Revolució Francesa, quan les dones de París cridaven “llibertat, igualtat i fraternitat”.
Actualment, les dones al nostre país tenen els mateixos drets que els homes però això no passa a tots els països del món com, per exemple, al Marroc, Jordània, Iran, Txad, Síria, Pakistan, Iemen… És per això he triat aquest tema per al projecte
Perquè la violència de gènere, per mínima que sigui, ens treu la nostra llibertat i, amb qualsevol reducció de llibertat, ens estan traient els nostres drets inalienables
El títol de l’obra és trenquem les cadenes ja que, des del meu punt de vista, és una manera gràfica d’expressar la manca de llibertat representada per una cadena. Les cadenes ens lliguen a les coses i, quan estem lligats, no som lliures. El lila és el color escollit per excel·lència per parlar de la dona i d’aquests temes. Per a mi, representa un color poderós i amb molt de significat i importància. També hi ha el color rosa. El rosa és un color amb el qual es sol representar allò femení i que moltes vegades ens deixa d’agradar pels rols de gènere ja que, tradicionalment es comenta que el rosa és per a la noia i el blau per al noi i, això, no és ni hauria de ser. Per això mateix, a la obra estan expressats aquests dos colors perquè, amb ells dos, poden representar la dona i l’home per igual, demostrant que ja és hora de trencar amb els estereotips.
En quant al contingut de la làmina: Inicialment veiem quatre cadenes lligades a les cames d’una dona, les cadenes signifiquen qualsevol forma de maltractament i hi ha algunes paraules amb exemples, les dues centrals estan senceres però amb esquerdes però, en canvi, les dues laterals estan trencades amb papallones sortint del teu interior. He escollit les papallones com a element de llibertat i estan representades per tota l’obra volant, sense un sentit fix ni una direcció, però lliures de prendre cadascuna la seva decisió individual, sobre la seva vida. Posteriorment veiem el que seria representat com una dona, no està pintada de cap color ni està vestida, ja que no importa el to de pell, l’aparença física, la roba, la religió o qualsevol altra cosa. Cap d’aquestes qualitats li treu la llibertat ni li treu la culpa a un maltractador. Una dona que té ales que l’allibera ja que s’està desfent de les cadenes per poder volar, com les papallones que té al seu voltant…”